La Selènika 2008 dels Mountain Rucs

El diumenge 28 de setembre de 2008 quatre intrèpids ciclistes es troben a Navarcles per fer la Selènika. Són els 2 RUCS Marc Fernández i Jordi Tria i els 2 SEMI-RUCS Héctor i Miquel.

La multitudinària prova (més de mil participants) comença puntualment a les vuit del matí amb una petada de trons, o trabucs o el que sigui (estàvem força endarrera i no ho vem veure).

En Marc Fernández, exercint de Super-ruc, desapareix endavant als primers trams d'asfalt. En Jordi Tria, més prudent i coneixedor dels seus límits (pocs) es queda endarrera, i en Miquel va fent la goma entre els dos, passant partes de situació. Mentrestant l'Héctor va al seu rotllo (cosa d'informàtics)

Finalment, després de fer el primer bucle de 30 quilometres, ens trobem a l'avituallament. No hi falta l'stand generós de NUTRISPORT, qui ens subministra paquets d'energia pura (llàstima que entre el miler de participants hi ha bastants marranos que van deixant els envoltoris pels corriols)

El primer bucle arriba fins a Roquefort, i combina pista ràpida amb alguns trams de corriols tècnics. Les cames encara estan fresques i, amb un ritme tranquil, es pot disfrutar força. Només ens podem queixar d'una bona estona que hem estat parats en el típic "embotellament" que es forma en el primer tram de pujada en deixar l'asfalt. Després d'àixò, els ciclistes ens hem anat estirant i s'ha rodat molt còmode.

Després de l'avituallament comença la ruta de debò. De primer un tram de corriol fantàstic. Cadascú de nosaltres agafa el seu ritme i ens separem. En Marc i en Jordi ens retrobem a partir d'una font fresqueta al quilòmetre 45, i d'allí "hasta que la muerte nos separe", fins al final. A l'avituallament de Monistrol de Calders (km.55), en Marc està psicològicament enfonsat, i les fortes rampes que venen després no ajuden gens. Fa un esforç mental titànic (no sense fer-se una mica pesat) i supera la ruc-depressió (no es fins després de passar una família del poble que porta els nens amb tricicle que comença a creure en les seves possibilitats).

Fem pinya amb un parell de ciclistes de Manresa que van més o menys al nostre ritme i mica a mica, xerrant xerrant, caminant caminant, pedalant pedalant, arribem al punt de màxima alçada de la jornada, i d'allí en un moment al penúltim avituallament (quilometre 72). Només ens alegra el tram la visió, no sabem si era un miratge, d'una jove pagerola que feina goig de debò. A l'avituallament qui flaqueja és en Jordi, que s'havia anat fent il·lusions que en Marc punxaria definitivament i ja podrien marxar sense que el seu sentiment de culpa se'n resentís gens ni mica. Però en Marc ja el coneixem, és com l'Ave Fénix, reneix de les cendres (i de les avellanes, i dels power bars, i de les taronges i dels plàtans i dels plumcakes que els generosos avituallaments ens subministraven). Així que, ja hi som, fins al final.

Un parell de pujadetes més i ens trobem al darrer control. Ara tenim un nou problema. Les rampes dels bessons de'n Marc, que fins aquí s'havien anat insinuant, ara ja donen mostres d'instalar-se més que definitivament. La pau dels boscos solitaris (mica a mica ens hem anat quedant dels últims i ja trobem pocs ciclistes) queda bruscament alterada pels crits de dolor de'n Marc i les poc dissimulades rialles de'n Jordi. En lloc de rodar a tota pastilla per les pistes amb lleugera baixada les caminem tranquilament. Encara tenim temps de petar la xerrada amb una noia betetera que desgraciadament ens acompanya el darrer tram, i dic desgraciadament perquè, per no quedar com uns "nenes", ens veiem obligats a fer la darrera rampa, just abans de l'arribada, al seu ritme per tal que no ens deixi enrera.

Arribem tant tard que ja no donen ni dinar ni samarretes (les han acabat i ens haurem d'esperar un parell de setmanes per lluir-les orgullosos).

Ens enterem que el Miquel i l'Héctor ja fa bona estona que han arribat (una hora i mitja, i una hora respectivament).

En total el comptaquilometres marca 105 qms, i el GPS marca 2800 metres de desnivell. Deu hores en total i nou hores pedalant. De 1077 participants hem arribat en la posició 966 i 967. Darrera nostre només arriben una dotzena més. Més d'un centenar han abandonat. Una prova super-dura però molt maca i brillantment organitzada.