dijous, 3 de juny de 2010

Anem a agafar el tren a Tordera

Doncs això, un diumenge dos o tres rucs diem d'anar a Tordera tot ruquejant i uns quants més s'hi enganxen, i ja hi som.

Dia 16 de maig. La meitat del grup sortim de Vilassar a les 7,00, i la resta els recollim a Mataró.
Sortim per la riera d'Argentona fins a Dosrius, i d'allí fins a Canyamars. Hi ha mandra, i malgrat la tèbia oposició d'alguns (el que escriu, per exemple), arribem a Canyamars per la carretera. D'allí el camí típic cap al Pou de Glaç fins la Creu de Rupit. Hi ha mandra, i malgrat l'oposició d'alguns (el que escriu, per exemple) enlloc d'enfilar cap al Corredor, ens dirigim vers La Casa Nova (el que escriu creu recordar que es diu així aquella casa, tot i que juraria que nova no ho és, perquè fa molts anys que quan passa per allà la veu). Hi ha mandra, i malgrat l'oposició d'alguns (el que escriu, per exemple), en lloc de baixar a Vallgorguina, ens dirigim a Collsacreu.

S'acaba la mandra perquè ja no hi ha més alternatives. De Collsacreu, seguint el GR, cap a Cal Paraire. Després d'uns rampots força maleducats ens parem a fer un mos. D'allí en un moment ens plantem a Sant Martí del Montnegre

parats a Sant Martí (fem cafè? no fem cafè? que c***ns fem parats')


en Marc F i la seva companya


arranquem o no? (uiii, quina mandra, avui!!!)


A Sant Martí comença un tramet "pestós" amb pujadots no tan maleducats però bastant inoportuns, que es van fent com podem, fins arribar a una fonteta molt bonica i agraïda (aigua fresca i regalada, que deia aquell ...)


En Manel fent no sé sap ben bé què

en Josep, un bon coneixedor de la zona, fins aquí va i ve des de Vilassar quan entrena per fer les seves animalades



Després un altre punt mític: Hortsavinyà. Foto de grup (a destacar l'acaramelament entre les parelles de fet mataronines) i enfilem cap a l'Esplai. Més rampots desagradables, però curts. La baixada a partir de l'Erola és adrenalínica. Més d'un és menja la corba a l'esquerra al final del tram semi-asfaltat (el que escriu, per exemple).

Al final d'aquest tram el camí esdevé trialeru i el disfrutem de debò fins que desemboca a una pista.
Encara ens queden alguns rampots lletjos en seguir el GR, fins que finalment arribem a les pistes asfaltades que ens porten a Tordera.

Arribem a l'estació cinc minuts després de que sortís el tren cap a Vilassar. Ens hem d'esperar a la vora d'una hora fins el següent tren. Coles i patates, xerradeta.



Prenem el sol a l'estació.


  
fins i tot a més de perdre el tren alguns perden la compostura (el que escriu no, per exemple)


Quan arriba el tren ens hem de barallar amb guiris de luxe que han passat un matí estupendu comprant al mercat de Tordera. La tornada, però, ha estat descansada, i no sé si era perquè ja havíem escalfat, per les coles o per les patates, però el cas és que a la majoria se'ns ha fet més curta i menys dura que l'anada. Coses d'aquest esport ...

Una re-edició d'una clàssica que feia massa temps que havíem oblidat. Una seixantena de quilòmetres i unes 4 hores fent rodar les rodes.
Destacar el paperot de'n Marc G., que després de molt temps de no tocar la bici ha anat més que sobrat tota l'estona. És el que té aficionar-se a les Burriac Atac i altres tonteries anti-crisi, i anar tot-lo-dia corrent amunt i avall.

Cap comentari: