Pedals d'Occitània 2009. Neu, pluja i fang: 100% BTT

PRELIMINARS I APROXIMACIÓ



Després d'un llarg i mullat hivern, faig una convocatòra per mail a la resta de la colla per veure qui s'apunta a fer una ruta pirinenca el primer de juny. Em contesten l'Adolfo i l'Héctor, que tenen pensat fer la Pedals d'Occitània (Pedoc, a partir d'ara) pel pont de l'1 de maig. Modifico la convocatòria i s'hi apunten, en primera instància, en Marc Gubau, en Marc Fernández, en Pere LLoret i en Josep Coderch.

Van passant els dies i finalment només en quedem 4: Adolfo, Héctor, Pere i Jordi Tria (el que escriu això). A hores d'ara encara estic esperant els justificants paterns dels que no venen.

Després d'alguna reunió i petició de consells a gent experimentada ja tenim més o menys clar quin material haurem de portar i com ens el distribuirem. Farem la Pedoc en 4 dies, començant a pedalar el dijous 30 d'abril de 2009 a Viella i acabant al mateix Viella el diumenge 3 de maig. Dormirem en hotels que l'organització ha contractat i un vehicle ens portarà l'equipatge d'hotel a hotel. Això ens permet agafar molta roba (quasi tot l'armari en el meu cas) i cada dia decidir quina opció és la millor (sempre equivocant-nos, com ja explicaré). També ens permet agafar un parell de manxes de peu, un kit d'eines, bombes d'amortidor, tot un kit per omplir els frens hidràulics, farmaciola amb cremes diverses, i una llarga llista de coses inútils pero tranquilitzadores.

Així que, dimecres 29 a quarts de sis de la tarda sortim de Vilassar, tots junts amb una furgo prestada. Arribem a Viella als volts de les 10 de la nit, a l'Hotel Pirene, on ens reb l'encarregada i en Pep, l'home de l'organització. Bossa de regals i primeres decepcions: l'imprempta s'ha equivocat a l'hora de fer el roadbook i ha sortit imprès amb un tamany de lletra minúscul. A més, per causa de la neu en Pep ens indica que hi haurà una part del recorregut del segon dia que s'elimina i se substitueix per un tram de carretera de quasi 30 kms. També ens indica que hi ha un grup de dos ciclistes més que faran la Pedoc, i que , no ha volgut agafar reserves per menys de 4 dies donades les condicions en que es troba el circuit (glups!!). Fet i fet, aquest dos ciclistes i nosaltres inagurarem aquest any la Pedoc, tot un honor!!

Acabat el "briefing" ens disposem a menjar com uns animals i la quantita i qualitat del sopar està a l'alçada de les nostres exigències. Panxa plena i a preparar el material. Comencen els problemes: tot i haver passat pel taller tres vegades, torno a tenir la roda davantera que no gira per culpa de les pastilles del fre.

En Pere disposat a ajudar i fent de mecànic a quarts de dotze de la nit


Mig solucionats els problemes mecànics ens disposem a anar a dormir, amb una mica de nervis pel que ens espera. No deixem de mirar les previsions metereològiques, que ens espanten amb l'anunci de alta probabilitat de plujes. De tota manera, ara ja som aquí i ens tocarà ballar el ball que hi hagi.

PRIMERA ETAPA: VIELLA - LUCHON, dijous 30 de maig de 2009

L'endemà el cel es desperta ple de clarianes i això ens fa sortir amb esperança de no mullar-nos.El servei meteorològic francès anuncia pluja per la tarda.

Esmorzem a les 8h. Jo ja començo el dia malament, fent i desfent la bossa mil vegades. Cada cop busco una cosa es troba, invariablement al fons de tot, el que m'obliga a regirar i finalment a desfer la bossar per localitzar-ho. Massa bossa, masses coses, massa mal posades. Un entrebanc rera l'altre que si les gomes per subjectar el road-book, que si la bosseta amb les barretes energètiques, que si la cartera i les claus de casa, que si ... Finalment els altres ja estan preparats i reclamant la sortida i jo encara no estic a punt. Quins nervis !!!
A les 9 arranquem a pedalar, primer des de l'Hotel Pirene fins al punt km.0, a la seu de l'organització Pedals. COMENÇA L'AVENTURA

Sortim de Viella i anem a petar a un corriol ben xulo a la vessant oest del Garona que ja ens posa les coses clares: fang, pedres mullades i un bon desnivell al costat que ens costa un bon ensurt, ja que l'Héctor de la pensada de caure just en el punt més perillós. Sort que l'Adolfo el pot aguantar "in-extremis", si no, l'Héctor i la Trek se'n van avall!

Fa calor i ens comencem a treure roba. Comencen els patiments termo-textils que no ens abandoran durant tota la ruta!!

Ven aviat baixem fins al fons de la Vall d'Aran i creuem el Garona. Ara ens toca remuntar la vessant contrària, passant per Arròs i fins a Vilamós.

Un bon desnivell que ens oferirà vistes espectaculars sobre el Pirineu (i una interminable discussió sobre quins són els cims que veiem).

Finalment arribem al punt de control a Vilamós, on els nostres amics valencians ja surten. Nosaltres estem una mica preocupats: portem tres hores de bici i només hem fet 15 kms. A aquest ritme no arribem a Luchon ni el diumenge!!

Un ràpid descens per pista asfaltada ens durà a Bossost. Abans però, veiem uns voltors a la vora d'un camí, que per la quantitat i el tamany que tenen ens deixen ben impressionats. Els tenim ben bé a tocar.

A Bossost tornem a creuar el Garona

Ens espera el plat fort del dia, la pujada al Portillon, mig tram per carretera i mig tram per pista de muntanya.

El tram de carretera el fem prou lentament per no fatigar els nostros esbelts cossos. Just abans del desviament per agafar la pista parem en un mirador sobre Bossost, on aprofitem per fer un mos (barreta per variar)

Entrem a una pista pesada, amb força desnivell i no massa rodadora. Una mica de fang aquí, unes pedretes per allà, un torrentet que s'ha de creuar ... Xino xano, però, arribem a unes bordes des d'on hi ha bones vistes.

Un cop som al capdamunt de la pista comença un tram planer. Ens les prometem felices, ja que sabem que tenim 4 o 5 kms fins al Portillon sense pràcticament desnivell. Per fi farem un tram ràpid. Des de la nostra posició a les Bordes veiem dibuixat el camí, que va resseguint totes les fondalades del relleu format pels torrents. Més enllà el coll fronterer. I a sota, Luchon.

Però ... Òstia, la neu!!!!

El ràpid trajecte horitzontal es converteix en una arrossegant la bicicleta. Arribem al coll, i comença la baixada per carretera cap a França.

Un moment, nois, que m'abrigo ....!! I de cop ja no hi són!!

Confio que sabran on parar, ja que als 3 kms, segons el roadbook (que sacrificadament porto jo) hem de deixar la carretera i agafar una pista. Començo a baixar, i baixar, i baixar: 1 km. .... 2 kms .... 3 kms .... (?) .... 4 KMS !!!! Que no s'han parat????

Finalment els veig. Cagum l'olla!! S'han passat de llarg!! Mitja volta i a pujar, i jo abrigat per la baixada!!!

Bé, paciència. Pujem una mica per la carretera, i tot seguit, ara sí, agafem el trencall. Una mica més de pujada, una mica massa de pujada, diria jo, a aquestes alçades les cames ja no treballen prou fines. Tornem a desabrigar-nos, i a més, ja comença a ploure. El servei de previsions meteorològiques francès afina molt, molt més que el Molina de debò i el Molina de Polònia.

Anem ascendint, fins arribar al principi d'una de les baixades més espectaculars de tota la ruta. Un corriol ple de fulles que ens mena directament a la plana de Luchon.

Concentració en alguns, cara de felicitat en altres ...

Tots segueixen el mateix camí, però ...

Luchon.

Fi d'etapa ciclista, però encara ens queden prou coses per fer. D'entrada neteja de bicis a les instal·lacions de l'Hotel. L'Hotel Acta, per cert, un 4 estrelles per 4 estrellats com nosaltres, que no sabíem ni com entrar en aquell vestíbul luxós i emparquetat, tots plens de fang i d'aigua.

Mentrestant jo vaig anar a buscar la botiga ciclista de la localitat, on molt amablement em van solucionar el problema del fre que em va anar tocant els nassos tot el dia (i les orelles meves i dels meus companys, amb el continu grinyolar)

Després una bona dutxa (de la qual no hi posem imatges per ser totalment innecessàries i fora de lloc) i unes cremetes relaxants per les cames. I després una passejadeta per alimentar-nos.

Anàvem afamats, ja que vam cometre l'error de no fer cap menjada sòlida i calenta durant tot el dia. Només barretes i barretes. Atraquem primer una pastisseria, amb diferents pastes. A continuació ens fiquem en una creperia i a menjar creps sigui dit (de Nutelá, així amb accent a la "a", boníssima). En aixecar-nos, tot seguit a buscar restaurant per sopar. I anem a petar al restaurant del mateix hotel. Una soup a l'oignon (sopa de ceba, que hauria d'estar prohibida pel comitè anti-dopatge) per uns, i unes super amanides pels altres. I després, un "cacho" entrecot. Només ens queda temps per anar a dormir (i fer i desfer la bossa almenys unes trenta vegades, ara)

RESUM ETAPA:

53,5 KMS.

1.250 METRES DESNIVELL

5.30 H PEDALANT