Aquest any hem sigut pocs: 3 RUCS (Marc Voy Voy, Pere LLoret, Jordi Goma-rota) i un SEMI-RUC (Cuñao). Pocs però bons i ben-avinguts.
La pujada ha estat la clàssica: Refugi La Basseta - la Culla -L'Orri.
La boira ha fet acte de presència, fins al punt que, només a 50 metres del cim, erem incapaços de veure les antenes. Una mica més i ens hi fotem de cap!
La sorpresa l'hem tingut a la baixada. Després de les protestes de l'any passat (protagonitzades pel nostre estimat Xime, ja vellet i carrincló) i amb l'objectiu de buscar noves rutes per l'any que ve hem decidit baixar cap a la banda de l'estació de Port-Ainé.
Primer ha sigut un tram de pista, la mateixa per la que hem pujat. Però de seguida hem descobert un corriolet que anava enllaçant la baixada entre les pistes d'esquí. I el tram era collonut de veritat. A vegades trialer, a vegades molt dret, i a vegades llis i ràpid. Arrels, pedres, sorra, corves tancades, peraltes. Tot el que un bon descendeur pugui somiar. Hem trobat a faltar en Josep i la seva super bici baixadora. En Pere s'ha aburrit una mica sol, allà davant: mentre ell volava amb la nova màquina els altres anavem negociant la baixada amb tota la dignitat que bonament podíem.
Aviat hem arribat a la zona de Sant Joan Vell, i d'allí cap a buscar el corriolet que cada any ens porta pels paratges més increïbles que es puguin ciclar. Aquest any, a més a més, hem tingut premi, i a banda de fer mountain bike hem fet MOUNTAIN CEP (com es pot veure a la fotografia)
Al final, la remuntada per la pista ampla que ve del Romadriu, que sempre es fa llarga i pesada, i just arribant la gran pluja que no ens ha agafat per cinc minuts. Això sí, el sogre i les cunyades de l'amfitrió han hagut de córrer per canviar la taula i la llenya de lloc, a risc d'esgarriar el típic dinar a base de carn a la llosa. Finalment, però, i com sempre, amb una exactitud que recorda els finals de l'Asterix, hem procedit a llimar-nos la carn amb tots els honors i a brindar pel cuiner.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada